Quan estava fent el PràcticumI, que va ser un treball sobre Competències, Capacitats i Avaluació, realitzat en un Centre de Recursos Pedagògics, un dia, cercant per internet informació sobre diversitat, inclusió, necessitats educatives vaig trobar la il·lustració de'n Frato que encapçala aquest blog i dóna títol al mateix. Em va agradar molt i em va fer reflexionar.
La tendència que hi ha hagut durant anys a homogeneitzar els alumnes, a organitzar-los per edats, a ficar-los en aules "estanques", a que el mestre ensenyés el mateix a tothom... no afavoreix gens el tractament de la diversitat.
Afortunadament la realitat actual és una altra. Es busquen metodologies més obertes, agrupaments flexibles, que els alumnes siguin els motors del seu aprenentatge, que els mestres siguin acompanyats d'aquests processos... Però encara hi ha molta feina a fer.
Per si és del vostre interés us enllaço el blog del PràcticumI
Hola Sílvia,
ResponEliminaM'ha agradat molt la tria del nom del bloc.
Molt pedagògic!
Com tu dius encara queda molta feina a fer!
Per exemple, les USEEs haurien de ser considerades com una filosofia de centre, on els tècnics que hi treballen poguessin entrar a l'aula i treballar conjuntament amb el mestre/professor de l'ordinària; però encara es té la visió de la USEE com d'una aula separada, un recurs segregat.
Potser cal canviar mentalitats per arribar a atendre a la diversitat realment, no?
Al meu blog podràs veure el modes d'adaptació curricular que tenim a veure que trobes.
ResponElimina