Al llarg del pràcticum he pogut realitzar una intervenció força acurada amb cadascú dels alumnes amb els que he treballat, per poder orientar els seus tutors en l'elaboració dels Plans Individualitzats.
Descriuré específicament les propostes, dubtes, millores, dificultats... en la memòria. Aportaré també, en la mesura del possible, els documents que hem anat elaborant.
Les actuacions han sigut molt variades i enriquidores. Han anat des de l'avaluació de les competències dels alumnes, a la participació a les reunions amb les famílies, el seguiment dels acords presos en les reunions d'equip docent en relació a les petites adaptacions fetes en cada àrea,...
Una de les idees que he volgut transmetre als meus companys de claustre, des del meu punt de vista de psicopedagoga en pràctiques, ha estat que l'elaboració d'un Pla individual no ha de ser només reunir-se per acordar 4 objectius, mesures d'adaptació, activitats concretes. Crec que el més ric és tenir clar que es tracta d'un procés de reflexió.
Els plantejaments han sigut continus, les discusions llargues... com en aquest exemple: Una alumna de CS, amb Síndrome de Down, pot anar d'excursió amb un grup de CI? Si, no? És bo per ella? No l'estem "infantilitzant" massa? els continguts que es treballaran són els que necessita? És una sortida complementària per una edat? La sortida preten que els alumnes millorin algunes competències???
Descriuré específicament les propostes, dubtes, millores, dificultats... en la memòria. Aportaré també, en la mesura del possible, els documents que hem anat elaborant.
Les actuacions han sigut molt variades i enriquidores. Han anat des de l'avaluació de les competències dels alumnes, a la participació a les reunions amb les famílies, el seguiment dels acords presos en les reunions d'equip docent en relació a les petites adaptacions fetes en cada àrea,...
Una de les idees que he volgut transmetre als meus companys de claustre, des del meu punt de vista de psicopedagoga en pràctiques, ha estat que l'elaboració d'un Pla individual no ha de ser només reunir-se per acordar 4 objectius, mesures d'adaptació, activitats concretes. Crec que el més ric és tenir clar que es tracta d'un procés de reflexió.
Els plantejaments han sigut continus, les discusions llargues... com en aquest exemple: Una alumna de CS, amb Síndrome de Down, pot anar d'excursió amb un grup de CI? Si, no? És bo per ella? No l'estem "infantilitzant" massa? els continguts que es treballaran són els que necessita? És una sortida complementària per una edat? La sortida preten que els alumnes millorin algunes competències???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada