CONCLUSIONS

Conclusions respecte a l'ús del blog:

El blog havia de ser un diari. Sóc conscient que no ho ha estat. Això no vol dir, però, que el meu Pràcticum no tingui un recull d'idees que m'hagin ajudat en la pràctica reflexiva. He utilitzat una llibreta on he anat recollint el que ha estat el camí de les pràctiques i que m'ha de servir per redactar la memòria final.

En el pràcticum I, vaig elaborar un diari virtual molt exhaustiu, amb seguiment continu, amb aportacions setmanals, amb enllaços, amb reflexions, comentaris... Vaig disfrutar-ho molt i el resultat va ser molt bo. La dedicació d'hores, a banda de les presencials al CRP on vaig fer les pràctiques, no es pot comptabilitzar. Milions!!

En el pràcticum II, vaig encetar el blog amb molt entusiasme, buscant millores estètiques, que fos "agradable de seguir", que em permetés fer entrades per temàtiques, amb etiquetes... Per motius diversos (capacitat extrema per embolicar-me en molts projectes a l'hora, recerca de possibilitats de canvi laboral, qüestions personals de salut...) aquest semestre (m'encanta l'eufemisme de la UOC... març + abril + maig = semestre???) he pogut dedicar poques hores a més de les presencials. He necessitat fer activitat física, sortir, caminar, passejar molt... Això ha fet que no em pogués dedicar a "passar a net" asseguda davant d'un ordinador les notes de la llibreta al blog.

Finalment, en un intent de posar-me al dia, he fet moltes entrades. He ordenat les idees en continguts principals. He passat informació al blog, que un cop redactada, em servirà per elaborar la memòria. He inclòs alguns documents; la resta formaran part dels annexos finals.

Reconec que ha faltat feedback amb els companys. No he participat en els seus blogs. Els he llegit, per sobre. Hi ha intervencions molt interessants. Espero no haver-los perjudicat, al no fer aportacions.

Conclusions respecte a la intervenció realitzada durant el Pràcticum:

Estic força satisfeta del que ha suposat realitzar el pràcticum al meu centre de treball. Des dels inicis dels meus estudis de Psicopedagogia, ara fa ja uns quants semestres, sempre m'he sentit atreta per la intervenció en àmbits diferents als propiament escolar i lluny de la diagnosi i el tractament específic d'alumnat i de les dificultats d'aprenentatge (per allò que comentàvem del mal que pot fer "l'etiquetatge").

Temes com l'avaluació de programes, anàlisi de materials curriculars, assessorament a centres m'han rondat sempre pel cap. Per aquest motiu vaig fer en el Pràcticum I una aproximació al treball de l'assessor en un centre de recursos pedagògics.

Després de l'experiència del semestre anterior en el Pràcticum I, realitzant les pràctiques en un centre diferent al lloc de treball, vaig voler provar el fet de fer les pràctiques a l'escola on treballo. Em semblava interessant per molts motius, entre ells, l'optimització de recursos. Jo necessitava un centre de pràctiques i la meva escola (companys, alumnes, famílies) es podia beneficiar d'alguna manera de les aportacions que pogués realitzar.

En un primer moment semblava una elecció còmoda i fàcil. També tenia un gran inconvenient: perdre'm experiències psicopedagogiques molt interessants que es fan en centres externs... Quin dilema!!!

Valoro positivament l'experiència.

INTERVENCIÓ - Teoria i resum de la pràctica

Voldria relacionar les actuacions que he fet durant el pràcticum a les diferents dimensions de la intervenció psicopedagògica plantejades per Teresa Mauri i Antoni Baula en la lectura que us ressenyo a continuació i us recomano.

Mauri, T. i Baula, A.(2004) La práctica psicopedagógica en contextos de educación formal. A Badia, A; Mauri, T; i Monereo, C (coords), La práctica psicopedagógica en educación formal (pp. 45-71). Barcelona: Editorail UOC

Els autors plantegen la intervenció psicopedagògica al voltant de 4 eixos, que els professionals han de preveure a l'iniciar la pràctica d'intervenció. Voldria centrar-me en aquests aspectes intentant aportar alguna dada específica del meu pràcticum com a exemple de la teoria.

Per a què intervenir? Contribuir a que el context aconsegueixi els objectius escolars previstos i el desenvolupament de les capacitats dels alumnes haurien de ser els objectius principals. Des d'una perspectiva vigotskiana es tracta de contribuir a generar zones de desenvolupament proper en col·laboració amb els professors, concretant ajuts educatius adaptats a les nee. La intervenció s'ha de desenvolupar a nivell de centre tenint en compte el projecte educatiu, les formes organitzatives, de funcionament, intentant identificar desajustos... La meva intervenció concreta ha estat col·laborar en l'optimització de l'aula d'EE i l'assessorament als tutors en l'elaboració dels PI.

On intervenir? Cal tenir en compte l'estructura, el funcionament i l'organització del sistema educatiu general, del centre i de l'aula. He intentat fer una intervenció sistèmica, que no només afavorís o millorés certs aspectes puntuals com la coordinació entre els mestres d'EE o l'elaboració dels PI d'algun alumne. Anant més enllà, la meva intervenció i algunes propostes poden incidir en aspectes més generals, com per exemple, replantejament en criteris d'elaboració d'horaris per a millorar l'estructura dels propers cursos, discussió a tot el claustre sobre els PI (no només entre els tutors implicats)...

Quan intervenir? El psicopedagog no només ha d'intervenir com a resposta a una demanda sinó que es pot guiar per criteris preventius i intervenir de manera continuada i desenvolupar quan es consideri oportú iniciatives. En aquest aspecte voldria destacar la meva participació en l'inici de la proposta de treball amb la família de l'alumna de CS a la que se li ha elaborat el PI sobre el tema del pas a secundària.

Com intervenir? Es planteja la tasca del psicopedagog com una intervenció contextual per assegurar el canvi d'una proposta educativa o de la qualitat de la mateixa. La intervenció planificada i efectuada per part del psicopedagog ha de ser el resultat d'un procés de col·laboració amb altres professionals. Destaco la importància en el cas del meu pràcticum de l'assistència a reunions de CAD, de comissió social i d'equip docent, en les que intervenen tots els mestres que donen classe a un alumne. També destaco el treball en xarxa amb professionals externs al centre.

ENLLAÇOS - novetats

Podeu veure nous enllaços en l'apartat del blog anomenat PÀGINES. A mesura que redacti la memòria afegiré al blog bibliografia, documents, lectures que m'han ajudat a enmarcar teòricament el Pràcticum II

INTERVENCIONS CONCRETES AMB ELS ALUMNES - 4 pinzellades

Al llarg del pràcticum he pogut realitzar una intervenció força acurada amb cadascú dels alumnes amb els que he treballat, per poder orientar els seus tutors en l'elaboració dels Plans Individualitzats.

Descriuré específicament les propostes, dubtes, millores, dificultats... en la memòria. Aportaré també, en la mesura del possible, els documents que hem anat elaborant.

Les actuacions han sigut molt variades i enriquidores. Han anat des de l'avaluació de les competències dels alumnes, a la participació a les reunions amb les famílies, el seguiment dels acords presos en les reunions d'equip docent en relació a les petites adaptacions fetes en cada àrea,...

Una de les idees que he volgut transmetre als meus companys de claustre, des del meu punt de vista de psicopedagoga en pràctiques, ha estat que l'elaboració d'un Pla individual no ha de ser només reunir-se per acordar 4 objectius, mesures d'adaptació, activitats concretes. Crec que el més ric és tenir clar que es tracta d'un procés de reflexió.

Els plantejaments han sigut continus, les discusions llargues... com en aquest exemple: Una alumna de CS, amb Síndrome de Down, pot anar d'excursió amb un grup de CI? Si, no? És bo per ella? No l'estem "infantilitzant" massa? els continguts que es treballaran són els que necessita? És una sortida complementària per una edat? La sortida preten que els alumnes millorin algunes competències???

COORDINACIONS - Espais de reflexió i aprenentatge

Els dilluns toca coordinació. I de vegades, descoordinació. Intento explicar-me!!

Els dilluns vé al centre la Psicopedagoga de l'EAP. Tot i que no em tutoritza ella, faig tot el seguiment possible a les tasque que realitza. Assisteixo a les renions que té amb les 4 mestres d'EE. Són aquestes trobades les veritables reunions de diversitat. La CAD, mensual, no deixa de ser, al meu entendre una reunió massa formal, institucional, obligatòria... Aquestes reunions, en canvi, intenten ser més realistes: com distribuir els recursos segons les demandes. La referent d'EE a la CAD fa el traspàs d'informació, si s'escau. Cada una de les mestres explica les demandes que li ha fet el seu cicle. La psicopedagoga de l'EAP explica el seguiment d'alguns alumnes. Es planifica calendari. Es posen reunions amb famílies. Es decideix si s'han de passar proves a alguns alumnes. S'intenta trobar resposta a derivacions d'alumnes que ja tracten les mestres d'EE però encara no ha vist l'EAP.

Són reunions molt profitoses.

Dificultats que es trobo:
- el temps de la psicopedagoga al centre és insuficient (només dilluns al matí)
- les 4 mestres d'EE, a part de l'hora que tenen per reunir-se amb l'EAP, només disposen d'una altra hora per a coordinar-se i programar-se entre elles.
- posteriorment, cada mestra ha de reunir-se amb els tutors dels alumnes per fer traspàs d'informació.
- sembla que alguns tutors no tenen clars els protocols de derivació.

Com es milloraria?
- revisant l'estructura de reunions a nivell de centre.
- posant un únic referent d'EE.
- tornant a informar al claustre dels protocols de derivació.

Voldria destacar la importància del treball en xarxa entre els professionals de l'escola i els serveis educatius externs. La feina de la psicopedagoga, a l'escola, forma part d'un pla de treball d'actuacions al centre dels Serveis Educatius: EAP, CRP, LIC. Adjunto el document marc que s'elabora conjuntament a l'inici de curs, es va fent el seguiment al llarg de l'any i l'avaluació al final del curs.

Pla de treball escola

View more presentations from yllmos

TRIANT ELS CASOS - Seleccionant entre tanta diversitat

Després dels primers contactes amb l'aula d'EE i de l'assistència a diferents reunions de coordinació de les mestres d'EE he pogut fer-me una idea de la quantitat d'alumnes que s'estan atenent per motius diversos. Uns s'atenen amb criteris propis d'Educació Especial, altres són atesos perque necessiten reforç en alguna àrea, altres requereixen seguiment... En altres casos només es tracta d'alumnes que l'escola sap que reben atenció des d'algun servei extern privat (logopedes, psicòlegs...) He intentat fer una anàlisi de la diversitat al centre (com es proposava a la CAD)

* Cal dir que el fet de treballar en el centre com a secretària m'ha permès el fàcil accès a la informació i als sistemes de gestió acadèmica necessaris per a fer la recollida de dades. També m'ha ajudat algun document de previsió d'atenció d'alumnat existent al centre.

Estudi diversitat def

View more presentations from yllmos.

Per motius de confidencialitat adjunto la grella sense els noms dels alumnes. Cal comentar que hi ha alumnes que potser que estiguin en més d'una columna, ja que tenen dues de les característiques analitzades.

Fer la recollida de dades m'ha servit a dues coses:

- invertir temps en una feinada que pot semblar, a priori, poc útil
- plasmar una realitat que, en certa manera, espanta.

Em fa reflexionar sobre si hi ha tanta diversitat a tots els centres? És casual que s'acumulin tants casos en aquesta escola? Tenen a veure criteris de matriculació? El fet de ser un centre nou, retirat del nucli urbà que no omple en les primeres opcions a l'època de preinscripció provoca la constant matrícula viva, amb la pertinent arribada d'alumnat amb situacions socials difícils (canvis de domicili, problemes familiars...)?

Amb la Marta, la meva tutora de pràctiques, hem triat 3 casos en els que em centraré. S'ha de ser realista i entendre que el pràcticum té una temporització concreta i no es pot pretendre abastar més del que realment és possible.

CAS 1: Alumne de P4 presenta dictàmen de TGD /Autisme
CAS 2: Alumne de 2n que presenta retard maduratiu que afecta al raonament i a la parla, en procés de dictàmen
CAS 3: Alumna de 5è que presenta Síndrome de Down.

Hem descartat treballar amb els alumnes nouvinguts que assisteixen a l'aula d'acollida donat que des de la CAD no s'han prioritzat.

REVISIÓ DEL PLA - Concreció de feina

Vaig presentar el meu pla de treball, que tenia tres fases, però finalment, després d'assistir a reunions de CAD i de coordinació de mestres EE, i d'algunes tutories amb la meva tutora al centre, he revisat i replantejat les fases (que al llarg del procès es poden tornar a modificar, ja que són flexibles).

Potser, més que fases, les hauria d'anomenar tasques. El terme fase és temporal i sembla que una hagi d'anar darrera de l'altra, però algunes d'elles s'estan duent a la pràctica simultàniament.

Revisió pla

View more presentations from yllmos.